top of page
lacomtessadetarragona.png
SANTATECLA_GIRALT_002.jpg

[en/ fr/ es/ bellow]

​

​

[cat]

 

Explicava que, en temps del rei Pere IV, el comte de Tarragona va marxar de viatge per visitar el Papa a Roma. Mentre ell era fora, el seu germà bastart es va enamorar de la comtessa. Però ella va romandre fidel al seu marit i va rebutjar el seu cunyat.

 

Quan el comte va anunciar el seu retorn, el germà bastart, per venjança, va enviar una carta dient al comte que la comtessa l’havia traït. El comte, furiós, va ordenar als seus oficials que llancessin la comtessa al mar. Els oficials van portar la comtessa fins al mar. Ella, vestida amb els seus millors vestits, va pregar a Déu i a la Mare de Déu, i va saltar sobre la seva capa, que miraculosament la va portar fins a Anglaterra.

 

Dos pescadors la van trobar i la van portar a casa seva. Va vendre la seva capa per comprar teixits i va fer boniques brodats que la reina d’Anglaterra va notar. Així, la comtessa va arribar a treballar al palau. Mentrestant, el comte, en saber del miracle, va partir a la recerca de la seva esposa. Va viatjar durant molt de temps i finalment va arribar a Anglaterra, on va treballar com a ajudant de cuina al palau.

 

Un dia, el comte va lluitar per defensar el rei d’Anglaterra i, després de guanyar el duel, va ser convidat a un gran banquet al palau, on va retrobar-se finalment amb la comtessa. Els reis d’Anglaterra, commoguts per la seva història, els van permetre tornar a Tarragona. Més endavant, van tornar a Anglaterra, i com que el rei no tenia fills, els van heretar el regne.

​

[en]

​

Many years ago, in Tarragona, a legend was told. It said that, in the time of King Peter IV, the Count of Tarragona left on a journey to visit the Pope in Rome. While he was away, his illegitimate brother fell in love with the countess. But she remained faithful to her husband and rejected her brother-in-law.

​

When the count announced his return, the illegitimate brother, out of revenge, sent a letter to the count claiming that the countess had betrayed him. Furious, the count ordered his officers to throw the countess into the sea. The officers took the countess to the shore. Dressed in her finest clothes, she prayed to God and to the Virgin Mary, and leapt onto her cape, which miraculously carried her to England.

​

Two fishermen found her and took her into their home. She sold her cape to buy fabrics and made beautiful embroideries that caught the attention of the Queen of England. Thus, the countess came to work in the palace. Meanwhile, the count, upon hearing of the miracle, set off in search of his wife. He travelled for a long time and eventually arrived in England, where he worked as a kitchen assistant at the palace.

​

One day, the count fought to defend the King of England and, after winning the duel, was invited to a grand banquet at the palace, where he was finally reunited with the countess. The Kings of England, moved by their story, allowed them to return to Tarragona. Later on, they went back to England, and since the king had no children, they inherited the kingdom.

​

[fr]

​

Que l’on voie pour la première fois, ou pour la énième fois, le pont romain que, pour ses arcs en forme de fers à cheval dorés, l’on appelle le Pont des Ferreres – bien qu’il vaudrait mieux l’appeler le Pont des Fers à Cheval – on croirait qu’il s’agit d’une œuvre divine, une œuvre d’anges… Mais est-ce bien le cas ? Non ! Celui qui le construisit ne fut autre que le Diable lui-même !

​

Je vais maintenant vous raconter comment il fit. Mais auparavant, je dois vous prévenir : les uns le racontent d’une manière, les autres d’une autre. Mais l’essentiel, le plus important, est de savoir que l’architecte ne fut autre que Satan en personne. La première version du récit raconte qu’il y a de nombreux siècles, une jeune fille devait aller chercher de l’eau chaque jour à une grande distance de la ville, et cela l’ennuyait beaucoup de devoir descendre et remonter la vallée formée par l’endroit où se dresse aujourd’hui l’aqueduc.

​

Le Diable passa un pacte avec la jeune fille : il construirait un pont pour elle en échange de son âme. Elle, à son tour, lui posa une condition : « Avant que le soleil ne se lève à nouveau, dit-elle, ton ouvrage doit être terminé ; sinon, mon âme restera à jamais libre de ton pouvoir. » Se moquant de ces sottises, le Diable entreprit les travaux avec enthousiasme, persuadé qu’il posséderait bientôt l’âme de la jeune Tarragonaise.

​

Mais ce jour-là… Dieu voulut que le soleil se lève plus tôt que prévu, et le coq, fidèle à sa mission, comme chaque jour, salua le soleil – cette fois avec son plus beau et plus strident cocorico. Ce fut bien dommage pour le Diable. Il ne lui manquait presque rien pour achever l’ouvrage. Il resta sans l’âme de la jeune fille, et Tarragone gagna un aqueduc qui, au fil du temps, lui rendit de grands services.

​

[es]

​

Hace muchos años, en Tarragona circulaba una leyenda. Contaba que, en tiempos del rey Pedro IV, el conde de Tarragona partió de viaje para visitar al Papa en Roma. Mientras él estaba fuera, su hermano bastardo se enamoró de la condesa. Pero ella permaneció fiel a su marido y rechazó a su cuñado.

​

Cuando el conde anunció su regreso, el hermano bastardo, por venganza, envió una carta diciendo al conde que la condesa le había traicionado. El conde, furioso, ordenó a sus oficiales que arrojaran a la condesa al mar. Los oficiales llevaron a la condesa hasta la orilla. Vestida con sus mejores ropas, ella rezó a Dios y a la Virgen María, y saltó sobre su capa, que milagrosamente la llevó hasta Inglaterra.

​

Dos pescadores la encontraron y la llevaron a su casa. Vendió su capa para comprar telas e hizo hermosos bordados que llamaron la atención de la reina de Inglaterra. Así, la condesa llegó a trabajar en el palacio. Mientras tanto, el conde, al saber del milagro, partió en busca de su esposa. Viajó durante mucho tiempo y finalmente llegó a Inglaterra, donde trabajó como ayudante de cocina en el palacio.

​

Un día, el conde luchó para defender al rey de Inglaterra y, tras ganar el duelo, fue invitado a un gran banquete en el palacio, donde finalmente se reunió con la condesa. Los reyes de Inglaterra, conmovidos por su historia, les permitieron regresar a Tarragona. Más tarde, volvieron a Inglaterra y, como el rey no tenía hijos, heredaron el reino.

giralt.contact@gmail.com Tel: 06 29 93 49 69

Fotógrafo de autor, retratos, documentales, reportajes, gastronomía.

  • Facebook Basic Black
  • Black Instagram Icon

© 2020 por Ophélie Giralt.

bottom of page